Breu comparatiu entre sistemes estructurals més habituals de construcció en fusta
En l'actualitat podríem simplificar el comparatiu a dos sistemes, els quals podríem dir que són els més implantats en els paisos que lideren aquest tipus de construcció.
En
aquest sistema constructiu els diferents elements que el componen, són
principalment de fusta laminada, fusta contralaminada i blocs de fusta.
Aquest
sistema té la particularitat que tant murs de façana, així com murs de
tancaments interiors, forjats i coberta, són elaborats amb les fustes abans
esmentades, fent de l'edifici un bloc compacte, ja que tots
els seus elements aporten a l'arriostrament de l'edifici i per tant a la
distribució de càrregues, generant una construcció monolítica.
Els
avantatges d'utilitzar aquest
sistema inclouen l'alta capacitat d'emmagatzematge de calor (estiu protecció
contra la calor) i un comportament positiu al control del soroll, entenent que la incorporació d'altres capes d'aïllament en fan d'ell tot un sistema.
El
principal avantatge d'aquest sistema
és sens dubte la rapidesa amb què es pot muntar un projecte, avui dia amb
l'ajuda de màquines de control numèric, cada peça es pot realitzar amb les
característiques que un vulgui, generant un edifici a mida, que permeti
estalviar temps d'execució en obra, això es facilita gràcies a els elements
d'unió metàl·lics que fixen un element amb un altre. El tema de la protecció
contra el foc és bàsic ja que un 100% de l'estructura està exposada, per
aquesta situació en la majoria dels casos els murs i forjats són recoberts amb
plaques de cartró guix (p.ex. pladur / knauf). Igual que en l'entramat lleuger
la component de l'envidrament es redueix, ja que dificulta el sistema de
riostra. (optimització/reducció dels forats/finestres de façana).
A
més des del punt de vista de la sostenibilitat dels panells massissos són el
sistema estructural que fixa més CO2, a causa de la quantitat de fusta que
posseeix per m³.
Els desavantatges que presenta aquest
sistema estructural és la disminució en la quantitat d'obertures que poden
utilitzar, a més de menor llibertat en el desenvolupament en planta dels
edificis, si bé poden aconseguir llums de grans dimensions dels espais no poden
canviar totalment.
2.- Entramat lleuger (o també anomenat sistema "canadenc")
A
diferència d'altres sistemes constructius, aquest és el que posseeix un menor
nivell d'industrialització, ja que cada element es munta independentment,
generant un sistema final.
Les
parets poden ser utilitzades per a la transferència de càrregues horitzontals
com verticals. Els murs d'entramat lleuger permeten generar intersticis
(cavitats interiors) que continguin aïllament tèrmic optimitzant components per
a aquesta funció, aquests espais també permeten la distribució d'instal·lacions
elèctriques i sanitàries.
Pel
que fa a la part d'envidraments, en façanes posseeix certes restriccions, ja
que ha d'existir un marc mínim que garanteixi l'estabilitat de l'element, així
com l'estructura general del edifici, és per això que generalment es
desenvolupen buits de finestra amb ampits on l'estructura tingui una
continuïtat horitzontal.
El
tema de protecció contra el foc és fonamental en aquest sistema de construcció,
normalment la fusta mai queda vista, excepte en façana, però interiorment, els
murs i cels falsos, sempre es recobreixen amb plaques de cartró guix (pladur /
knauf). Les unions entre element són clavades o fixades per peces metàl·liques
clavades.
Per
si sol el sistema permet generar una resistència considerable enfront
d'esforços horitzontals, nous elements metàl·lics lineals de compressió
permeten unir tot un edifici per mitjà de tensors que van dins dels entramats,
generant la compacitat del sistema constructiu.
En
general tots els elements de paret són muntats de planta en planta, però també
hi ha exemples de construccions que contemplen dues plantes en el muntatge.
Aquest tipus de construcció s'utilitza amb més freqüència als Estats Units i
Canadà des de fa molts anys, gràcies a l'aparició del platform frame (l'origen de l'entramat lleuger, balloon
framing, on els pilars abarcaben 2 plantes de cop, però que per dificultats en
trobar fustes tan llargues van fer que el sistema acabés amb trams de fusta de
forjat a forjat, planta per planta).
