Amb l'entrada en vigor del DECRET 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatgesd'ús turístic, es veuen modificades algunes condicions necessaries pel lloguer d'habitatges d'ús turístic.
Aspectes generals del nou Decret:
La Llei 9/2011, de 29 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica, va suposar uns canvis importants en la regulació de les empreses i activitats turístiques, propiciant la modificació de les dues lleis bàsiques per al sector de l'allotjament, que són: la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, i la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.
Aquesta modificació ha obligat a redefinir i reordenar alguns aspectes de la normativa que afecta els establiments d'allotjament turístic, sinó que
també dóna peu a integrar en un sol decret la regulació dels establiments d'allotjament turístic i dels habitatges d'ús turístic.
Amb la regulació integrada que estableix aquest Decret es deroguen els anterior Decrets 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic, i el 164/2010, de 9 de novembre, de regulació dels habitatges d'ús turístic.
El títol II del Decret regula els "habitatges d'ús turístic", com a modalitat d'allotjament en habitatges, i completa la plena integració de la figura en l'òrbita de la normativa sectorial turística.
Novetats en el nou Decret:
S'introdueix la necessitat que la corresponent comunicació prèvia d'inici d'activitat davant l'ajuntament competent, estigui subscrita pel propietari i també, si escau, per la persona física o jurídica gestora a qui prèviament el propietari hagi encomanat la gestió de l'habitatge en qüestió (Títol II, art. 68.1)
Cal també destacar com a novetat important, la introduïda pel punt 6 de l'art. 68 del esmenat títol II del Decret: "La destinació d'un habitatge a l'ús turístic no és possible si està prohibida per l'ordenació d'usos del sector on es trobi o està prohibida pels estatuts de la comunitat degudament inscrits en el Registre de la propietat en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal".
Pel qual, i a diferència de l'anterior Decret, ara cal l'inscripció dels estatuts de la comunitat en el registre de la propietat, per tal que la prohibició per part de la comunitat sigui efectiva.
Finalment la Disposició Transitòria 3a, fa esmena als habitages legalitzats amb anterioritat a l'entrada en vigor del nou Decret: "Els títols habilitadors de l'activitat d'habitatge d'ús turístic anteriors a l'entrada en vigor d'aquest Decret que no siguin plenament coincidents amb els requisits previstos en l'article 68 han de ser complementats mitjançant la comunicació de les dades addicionals omeses en el procés d'habilitació inicial abans del 31 de desembre de 2013".
En aquests casos es veurà modificat el nombre de places de l'habitatge quan s'hagi de renovar la cèdula d'habitabilitat, ja que segons la Disposició Transitòria del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, de condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat: "Les cèdules d'habitabilitat vigents a l'entrada en vigor d'aquest Decret no produeixen efectes respecte al nombre màxim d'ocupants que s'indica a la cèdula atorgada. El llindar màxim d'ocupació dels habitatges es determina, en tot cas, amb els paràmetres que es regulen a l'article 4".
David Delgado Vendrell
Arquitecte superior col·legiat CoAC 43596-1
Aspectes generals del nou Decret:
Aquesta modificació ha obligat a redefinir i reordenar alguns aspectes de la normativa que afecta els establiments d'allotjament turístic, sinó que
també dóna peu a integrar en un sol decret la regulació dels establiments d'allotjament turístic i dels habitatges d'ús turístic.
Amb la regulació integrada que estableix aquest Decret es deroguen els anterior Decrets 183/2010, de 23 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic, i el 164/2010, de 9 de novembre, de regulació dels habitatges d'ús turístic.
El títol II del Decret regula els "habitatges d'ús turístic", com a modalitat d'allotjament en habitatges, i completa la plena integració de la figura en l'òrbita de la normativa sectorial turística.
Novetats en el nou Decret:
S'introdueix la necessitat que la corresponent comunicació prèvia d'inici d'activitat davant l'ajuntament competent, estigui subscrita pel propietari i també, si escau, per la persona física o jurídica gestora a qui prèviament el propietari hagi encomanat la gestió de l'habitatge en qüestió (Títol II, art. 68.1)
Cal també destacar com a novetat important, la introduïda pel punt 6 de l'art. 68 del esmenat títol II del Decret: "La destinació d'un habitatge a l'ús turístic no és possible si està prohibida per l'ordenació d'usos del sector on es trobi o està prohibida pels estatuts de la comunitat degudament inscrits en el Registre de la propietat en edificis sotmesos al règim de propietat horitzontal".
Pel qual, i a diferència de l'anterior Decret, ara cal l'inscripció dels estatuts de la comunitat en el registre de la propietat, per tal que la prohibició per part de la comunitat sigui efectiva.
Finalment la Disposició Transitòria 3a, fa esmena als habitages legalitzats amb anterioritat a l'entrada en vigor del nou Decret: "Els títols habilitadors de l'activitat d'habitatge d'ús turístic anteriors a l'entrada en vigor d'aquest Decret que no siguin plenament coincidents amb els requisits previstos en l'article 68 han de ser complementats mitjançant la comunicació de les dades addicionals omeses en el procés d'habilitació inicial abans del 31 de desembre de 2013".
En aquests casos es veurà modificat el nombre de places de l'habitatge quan s'hagi de renovar la cèdula d'habitabilitat, ja que segons la Disposició Transitòria del Decret 141/2012, de 30 d'octubre, de condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat: "Les cèdules d'habitabilitat vigents a l'entrada en vigor d'aquest Decret no produeixen efectes respecte al nombre màxim d'ocupants que s'indica a la cèdula atorgada. El llindar màxim d'ocupació dels habitatges es determina, en tot cas, amb els paràmetres que es regulen a l'article 4".
